ABOUT ME

Who am I? My name is Sílvia Osuna Oliveras, I hold a PhD in Chemistry BUT as Salvador Dalí once said: “Painting is an infinitely minute part of my personality”. I was lucky to be born in a magic place with the special Mediterranean light and colors that inspired the impressionists back in the 19th century.. I started to paint when I was a child. After repeatedly asking my parents to go to some art classes I attended  the first art courses at the Escola Àurea in Figueres at the age of 7 (until I was 11 years old). Then, I spent some summer afternoons learning from the artist Immaculada Figueres. Finally, when I was 13 I started to attend the open-air art courses that the artist Josep Ministral was teaching. We were a particular group of crazy art amateurs, we had no place to meet and no schedules, and I was the youngest but I never felt that way there (they were at least 25 years older than me!). Every Saturday morning we took our oil paint cans, brushes, and easels and went outside to paint the magic of nature. Our teacher, Josep Ministral, taught us many many things, but I will always be grateful to him for one special aspect: for teaching me how to paint the beauty of the light and the shadows of the local landscape, “who said that the shadows were black?” Mini always asked. This crazy group of people that used to paint together has now disappeared, but I will keep all moments in my memory. Thanks Mini for all your advices and help that you always give me!

———————-

Qui soc? Em dic Sílvia Osuna Oliveras, tinc un doctorat en química, PERÒ tal i com va dir Salvador Dalí: “Pintar és una part minuta infinita de la meva personalitat”. He tingut la sort de néixer en un lloc màgic amb la llum i colors especials del mediterrani que van inspirar als impressionistes al segle 19. Vaig començar a pintar des de ben petita, després de demanar moltes vegades als meus pares per anar a cursos de pintura, em van apuntar (per pesada) a l’escola Àurea de Figueres a l’edat de 7 anys (i hi vaig anar fins gairebé els 11). Després, vaig passar un parell d’estius aprenent de l’artista Immaculada Figueres. Finalment, quan tenia 13 anys vaig començar a anar a les classes de pintura a l’aire lliure que l’artista Josep Ministral impartia. Érem un grup particular d’aficionats a la pintura, no teniem ni horaris ni lloc fix de quedar, i jo n’era la més petita tot i que mai m’hi vaig sentir diferent (ells tenien al menys 25 anys més que jo!). Cada dissabte al matí agafàvem els pinzells, les pintures a l’oli i els caballets i anàvem a pintar a l’aire lliure. El nostre professor, en Josep Ministral, ens va ensenyar moltíssimes coses, però de totes n’hi ha una per la qual sempre li estaré molt agraïda: ensenyar-me a valorar, veure i pintar la bellesa de la llum i les ombres del paisatge, “qui diu que les ombres son negres?” en Mini sempre ens preguntava. Malauradament, ja no ens trobem amb els del grup esbojarrat de pintura, però sempre guardaré totes les experiències viscudes i records a la meva memòria. Gràcies Mini per tots els consells i ajuda que sempre em dones!